El Morron de la onomástica

Orta de Ebro vuelve a estar en lucha, esta vez no es por los molinos, es por el nombre oficial que tiene actualmente la población.
Algunos pretenden que pensemos que es una cuestión de gustos, pero creo que se equivocan, dentro del nombre de la población esta toda su historia. Cuando un pueblo es invadido por otro, lo primero que sufre es toda su historia, su cultura, el nuevo dominante pretende implantar su cultura, su lengua y su historia.
Lo último en perder un pueblo era su nombre, por esto se dice que los topònimos son los fósiles del lenguaje. Porqué el lenguaje cambia, pero los topónimos no pueden hacerlo, porqué, si se hiciera, la gente se perdería.
Me gustaría hacer un viaje por el tiempo y ver como nos han ido cambiando el nombre del pueblo con el paso del tiempo.

2016 en Microsoft Cortana nos llaman: La Horta de San Juan
2000 los catalanes de Barcelona: Horta de Sant Joan.
1958 los franquista: Horta de San Juan
1853  Los liberales: Orta de Ebro
1132 Alfonso I el Batalador: Orta.

Vemos que el nombre no ha sido sustituido, pero al final el nombre del pueblo pierde su sentido, pasa de un sentido sagrado a unos huertos.

El Morron era un señor bajito que iba por los pueblos de la comarca haciendo apología de la energía eólica, "que nos traería la riqueza a la comarca, que era el futuro". Instalados los aerogeneradores, este señor desapareció y ahora debe estar jubilado con una buena pensión y riéndose de nosotros.

Esta nueva lucha es por recuperar la historia de nuestro pueblo, sus raíces y que nadie se nos ria de nosotros llamándonos La Horta de San Juan, pero aparece un señor de Lerida que nos dice que nos hemos de llamar Horta de Sant Joan, porque según él todo el pueblo esta lleno de huertos.

Este señor escribe en revistas especializadas en esto de la onomástica e incluso es entrevistado en importantes periódicos. http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111004/54226018688/si-te-llamas-arturo-garcia-vienes-a-ser-un-oso-muy-oso.html

Lo curioso de esta entrevista es que un señor con una mente tan cerrada, se defina como catalanista y progresista, cuando por sus escritos diríamos que es un reaccionario y en él consistorio sus tesis solo serían respaldadas por el PP.

http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/Noms-4b-2016.pdf

Este señor que se llamada Albert Turull, se empeña en que nuestro pueblo tiene que escribirse con H, venir del latín y significar Huerta. Se le ha enviado cartas, artículos http://historiaorta.blogspot.com.es/2016/07/significado-del-nombre-del-pueblo-de.html diciéndole que puede estar equivocado, que refleccione, pero él sin bajarse del burro.

Sus respuesta es esta:

En primer lloc, tot agraint-li la deferència de fer-me arribar el seu extens escrit, li vull

demanar excuses: no sols pel retard d'aquesta meva resposta (m'ha enxampat en unes

setmanes de vacances amb la família), sinó sobretot per si, en el meu article publicat al

número 4 de la revista Noms, he ofès personalment els promotors de la campanya pel

canvi de nom d’Horta, entre els quals vostè en particular. No era la meva intenció ni és

el meu estil l’ofensa, si bé reconec que la redacció de l’esmentat article deixa entreveure

prou clarament l’estat d’indignació que em va provocar el coneixement dels arguments

de la campanya, que considerava i segueixo considerant, dit sigui amb tot el respecte,

molt i molt febles, per no dir insostenibles; fins al punt que, sincerament, crec que el

millor que podrien fer seria suspendre aquesta campanya de manera indefinida (si volen,

sense fer soroll: no cal fer sang, ni donar carnassa), i dedicar els seus lloables esforços i

temps a causes amb més de trellat i més bona fi...

Anem per parts, però, ja que són bàsicament dues les qüestions en joc, i ja veurà que, en

el fons, en una podríem fins i tot estar d’acord (en l’altra, d’entrada, en absolut).

D’una banda hi ha la qüestió del complement, de l’additament “de Sant Joan”. En

efecte, com molt encertadament ha deduït vostè a partir de la lectura del meu article a

Noms (on certament no m’allargava gens sobre aquest punt, ja que de fet no era pas el

motiu ni l’objecte de l’article), sóc del parer que aquest complement nominal (com tots

els additaments moderns, més o menys artificiosos o oficialescos) no és pas necessari,

o, per dir-ho més suaument, no és pas imprescindible. Per tant, que efectivament es

podria proposar de suprimir-lo, o, si fos el cas (si en tinguessin la voluntat), de canviar-

lo. Precisament perquè el nucli del nom, el nom històric, és Horta, ni més ni menys;

així, el “de Sant Joan”, si bé no hi fa cap nosa (i és prou bonic o eufònic, i té

reminiscències històriques reals, etc.), no forma part del que en podríem dir “l’essència

inalterable” del nom de la població. De complements o additaments n’hi ha de moltes

menes, i alguns són certament molt neutres: tant, que es limiten a indicar el nom de la

comarca o del riu o d’una capital propera per tal de distingir dues o més poblacions

homònimes (Artesa de Segre, Artesa de Lleida; Granyena de Segarra, Granyena de les

Garrigues; Puigverd d’Agramunt, Puigverd de Lleida; Vilanova del Vallès, Vilanova de

Bellpuig, Vilanova de Segrià, Vilanova de Prades, etc.). En altres casos, tanmateix, tot i

que la funció última pugui ser també de diferenciar homònims, el complement té una

mica més de substància (Vilanova de la Sal; la Pobla de Segur; Coll de Nargó; Molins

de Rei; Prat de Comte; l’Hospitalet de l’Infant; etc.), i això és prou més habitual amb

hagiotopònims, és a dir, noms de població que remeten a noms de sant (Sant Martí de

Tous, Sant Martí Sesgueioles, Sant Martí Sarroca; Santa Coloma de Farners, Santa

Coloma de Queralt, Santa Coloma de Gramenet; etc.). Fins i tot hi ha casos en què el

complement és impostat i del tot innecessari, atès que no hi ha cap altra població que es

digui igual i, per tant, no hi ha possibilitat de confusió (“Son del Pi”, per Son a seques,

al Pallars Sobirà). Amb tot això, es podria avaluar a quina mena de complement pertany

el seu, Horta de Sant Joan

, i, en conseqüència, decidir si caldria mantenir-lo, o canviar-

lo, o suprimir-lo. Prou casos n’hi ha hagut: de Vila-seca de Solcina a Vila-seca sola 

(passant per Vila-seca i Salou abans de separar-se, oi?), de Torà de Riubregós a Torà

sense més (per bé que hi ha un lloc –no municipi– dit Torà de Tost a l’Alt Urgell), i així

una colla més d’exemples n’aniríem trobant, amb els anys... Li dic ben clar que la meva

postura, en contra del que pot ser que pensin de mi arran del meu dur article a Noms, no

acostuma a ser intransigent, ni ara ho seria, sinó flexible (sempre dins dels marges de la

coherència onomàstica i històrica, és clar); personalment crec que no caldria el canvi, i

fins i tot que seria una llàstima la supressió, és a dir, que l’actual Horta de Sant Joan, tot

complet, no sols és força “bonic” (si és que es pogués mesurar la bellesa d’un nom, cosa

òbviament molt subjectiva i fins i tot canviable) sinó que té molt de sentit (històric, en

especial), però precisament perquè, com argumentava abans, els complements (tots, o

quasi tots) són al capdavall un element secundari i no nuclear, considero també que, per

principi, s’haurien de poder canviar amb relativa llibertat o, si esdevenen innecessaris

(perquè el nucli del nom no es repeteix enlloc més), fins i tot eliminar-los, amb seny.

Per un altre costat, però, hi ha l’afer principal, que considero inadmissible i injustificat:

la voluntat de llevar la lletra inicial del nom d’Horta. Aquesta és tota una altra cosa: no

sols perquè saltem a un terreny que és del tot diferent (el de l’ortografia), sinó perquè,

com és evident, la qüestió ja no afecta el complement (optatiu) sinó el nucli mateix del

nom, de manera que va ben de dret a l’essència del topònim. Aquí sí que no m’allargaré,

i és que els arguments i proves que he de donar-li són just els que ja vaig exposar en

l’article de Noms: d’una banda, que qualsevol grafia antiga (amb o sense hac, o amb les

variants que sigui, i per moltes dotzenes d’exemples que se’n pugui aportar, tant hi fa)

no és en absolut rellevant, ni demostra res, atès que respon en tot cas a usos gràfics avui

no vigents, obsolets (com els de “Lleyda” o “Vich”, doncs), i, d’altra banda, que l’única

justificació per a una grafia oficial “Orta” passaria per demostrar que l’autèntic origen

etimològic del nom no és una horta sinó un *orta* que, simplement, no existeix. Tot dit.

En suma, i a manera de resum, podríem dir que, pel que fa als “drets” (si és que és una

qüestió de drets, que crec que no del tot, o no principalment), vostès, els habitants de la

vila, han i haurien de tenir la capacitat per escollir com volen que es digui el seu

municipi ...però que, per contra, no tenen ni haurien de tenir pas, mai, la possibilitat de

decidir com s’escriu –amb quina ortografia– el nom que escullin. És a dir, són vostès

que han de poder decidir si volen dir-se “Horta” o “Horta de Sant Joan” (o “Horta de

Terra Alta”, o “l’Horta”, o “les Cases de Dalt”, o “Bellesguard”: el que vulguin, dins

d’un marge raonable, és clar), però en canvi –perquè la llengua és de tots, no pas local, i

perquè l’ortografia és justament una convenció pròpia de tots, no pas local, i

perquè l’ortografia és justament una convenció pròpia de cada època– no és pas a vostès

que correspon d’establir com s’escriu aqueix nom: “l’Horta”, posem per cas, però no

*la Horta*; “Bellesguard” però no *Bellasgart*; “les Cases de Dalt” però no *les

Casses de d’Alt*, etc. Doncs, si volen, “Horta”, d’acord (sense el “de Sant Joan”, si ho

prefereixen, endavant) ...però no *Orta*, si us plau. 

El señor Albert Turull parece haber tomado mucho interes con Orta de Ebro, pero yo me pregunto ¿Ha estado alguna vez en Orta de Ebro? Me imagino que no, porque seguramente no habría visto los huertos, y si lo sagrado: la montaña de Santa Barbara, el Convento de Orta, Montsagre,...

Le repito señor Albert Turull, usted no ha pensado que puede venir de lo sagrado, de la diosa Orta, o la etrusca Horta (la h es cuestión de gustos). Pero le repito la diosa etrusca Horta era la patrona de la agricultura, ¿A pensado usted que la palabra horta (huerta) puede venir de la diosa Orta? Se que es un planteamiento muy complicado y seguramente usted no lo entendera, pero le repito hay diosas con el nombre de Orta y Horta.