Anys 30. Dinamita i odi contra l’ Església i el feixisme a la Terra Alta
Ens situem entre 1931 i 1933, a la Terra Alta, on hi ha enregistrats una sèrie d’ accions populars contra l’ Església. Per entendre aquesta ira i odi contra l’ Esglèsia s’ ha d’ entendre també la posició que pren en contra de la República i el suport que dóna a l’ aixecament militar i el franquisme.
Al 1931 un habitant de la Pobla de Massaluca deia:
Al 1931 un habitant de la Pobla de Massaluca deia:
“ Y si en el entierro de uno que tiene dinero se va despacio, también hay que ir despacio en el de los pobres, y no hay derecho que porque no paga tengan que ir todos detrás corriendo, sin ceremonia alguna, esto si que no es humanitario ni hay ninguna ley de dios que lo propague”.
A Móra d’ Ebre es queixaven de la processó de Setmana Santa dient això:
“ Dilluns la clericalla de la localitat sortí com en el temps de la monarquia amb el viàtic, tocant la campana i ocupant el carrer per allí on passaven fins impossibilitar el pas dels altres ciutadans, molts d’ ells indignats davant semblant espectacle que no deixa de ser una provocació per als bons republicans”.
I quinze dies més tard, també a Mora deien:
“ Ja estem cansats de veure pels carrers del nostre poble manifestacions que d’ un temps ença i d’ una manera descarada fa mossèn julio. El pitjor del cas és que per aquestes es serveix de l’ ignorant quitxalla. Doncs a arribat a fer-los-hi fer la salutació feicista. Nosaltres creiem que això és intolerable i que si persisteix en la seva actitud nosaltres també ens creurem amb el dret de manifestar-nos.”
La gent ja no s’ amagava per no creure en Déu i ja no seguia les cerimònies eclesiàstiques, es vivia en una República laica i no sota un règim catòlic. L’ Església respongué a la seva pèrdua d’ autoritat alineant-se amb el feixisme, les dretes, els cacics i perseguint l’ esquerra, fins que la població treballadora es cansà de la situació, i aquesta respongué amb fets com els que es nombraran a continuació.
El 1933 durant la Setmana Santa es col·locà dinamita a casa del capellà de Prat de Comte. Ocasionant destrosses i un gran rebombori al poble. Un noi d’ Orta fou detingut, Ramón Sabaté. La Guàrdia civil li va trobar abundant material explosiu. A Gandesa un altre capellà, quan es trobava a la seva finca, també va patir un atac el febrer de 1935. L’ agressor es va donar a la fuga i el capella sembla ser que no resultar ferit. L’ alcalde de Gandesa al juny va prohibir el repic de campanes, i provocà la protesta dels catòlics.
També podem trobar declaracions de diferents alcaldes, com el de la Cava o Ginestà, queixant-se de que els capellans feien sermons posicionant-se amb la dreta i insultant i dient lladres a les esquerres…l’ alcalde de Ginestà acaba les declaracions dient “…També voldríem saber aqueixa bandera que enarboren quina ensenya és, perquè si es la nova ensenya de la inquisició, submissió i esclavatge, abans que això prengui peu, nosaltres farem com vam fer amb els trastos vells del Borbó: Cremar-ho tot.
A Batea, la nit del 16 al 17 de juny de 1932 es van destrossar les creus del calvari i dos mesos més tard van rebentar “ la creu de pedra que hi havia a mitja hora de la població, i per si fos poc, destruïren també el piló de la Verge del Portal, Patrona de la vila, a uns tres cents metres de l’ entrada”.
L’ abril de 1933 també van explotar un dels pilars que aguantaven la Creu Coberta de Gandesa. El consistori va fer declaracions de tenir voluntats de reparar-ho i d’ estar molt afectats pels desperfectes, però tot al contrari l’ únic que van fer fou enderrocar-la del tot. Cosa que indignà el portaveu de “La lliga” i fins hi tot es va parlar d’ aquests fets al Parlament de Catalunya.
El mes de juny de 1933 es va explotar amb dinamita l’ ermita de Santa Magdalena del Pinell. I a Vilalba va ser l’ Ajuntament qui enderrocà les creus de terme i les del Calvari.
El 1933 durant la Setmana Santa es col·locà dinamita a casa del capellà de Prat de Comte. Ocasionant destrosses i un gran rebombori al poble. Un noi d’ Orta fou detingut, Ramón Sabaté. La Guàrdia civil li va trobar abundant material explosiu. A Gandesa un altre capellà, quan es trobava a la seva finca, també va patir un atac el febrer de 1935. L’ agressor es va donar a la fuga i el capella sembla ser que no resultar ferit. L’ alcalde de Gandesa al juny va prohibir el repic de campanes, i provocà la protesta dels catòlics.
També podem trobar declaracions de diferents alcaldes, com el de la Cava o Ginestà, queixant-se de que els capellans feien sermons posicionant-se amb la dreta i insultant i dient lladres a les esquerres…l’ alcalde de Ginestà acaba les declaracions dient “…També voldríem saber aqueixa bandera que enarboren quina ensenya és, perquè si es la nova ensenya de la inquisició, submissió i esclavatge, abans que això prengui peu, nosaltres farem com vam fer amb els trastos vells del Borbó: Cremar-ho tot.
A Batea, la nit del 16 al 17 de juny de 1932 es van destrossar les creus del calvari i dos mesos més tard van rebentar “ la creu de pedra que hi havia a mitja hora de la població, i per si fos poc, destruïren també el piló de la Verge del Portal, Patrona de la vila, a uns tres cents metres de l’ entrada”.
L’ abril de 1933 també van explotar un dels pilars que aguantaven la Creu Coberta de Gandesa. El consistori va fer declaracions de tenir voluntats de reparar-ho i d’ estar molt afectats pels desperfectes, però tot al contrari l’ únic que van fer fou enderrocar-la del tot. Cosa que indignà el portaveu de “La lliga” i fins hi tot es va parlar d’ aquests fets al Parlament de Catalunya.
El mes de juny de 1933 es va explotar amb dinamita l’ ermita de Santa Magdalena del Pinell. I a Vilalba va ser l’ Ajuntament qui enderrocà les creus de terme i les del Calvari.
Aquest és un petit recull de la lluita contra el feixisme a la nostra comarca, que fou un dels únics llocs de Catalunya on abans de la Guerra civil ja es van atacar símbols religiosos i persones representants de l’ Església.
Un petit recull d’ història que no ens explicaran enlloc, o quasi enlloc. I si es fa, es fa de forma esbiaixada i sense intentar explicar la situació del moment i el clar suport que donava i ha donat l’ Església al franquisme i que van col·laborar en perseguir i assassinar tot el que sonava a esquerres o anarquista.
Un petit recull d’ història que no ens explicaran enlloc, o quasi enlloc. I si es fa, es fa de forma esbiaixada i sense intentar explicar la situació del moment i el clar suport que donava i ha donat l’ Església al franquisme i que van col·laborar en perseguir i assassinar tot el que sonava a esquerres o anarquista.
Per desgràcia, encara ara arrosseguem merda d’ aquella dictadura, ideals anclats a la ment de la gent, pors interioritzades que passen de generació en generació, i faches amenaçant i dient estupideses. Si no, com s’ entén que es remogui cel i aigua per no treure un monument feixista, que s’ equipari des d’ institucions públiques els feixistes i els que es van oposar a un cop d’ Estat, o es persegueixi la gent per cremar una foto del Rei?
Doncs està clar. L’ Església i el feixisme mai no han marxat del poder.
Doncs està clar. L’ Església i el feixisme mai no han marxat del poder.
Gran part de la informació exposada en aquest llibre ha estat extreta del llibre “Conflicte i violència a l’ Ebre. De Napoleó a Franco” de Josep Sánchez Cervelló.
